Els paràmetres tècnics d'un processador de sensor-incloent la velocitat de processament, la precisió de les dades i el consum d'energia-determinen el seu rendiment i eficiència en diverses aplicacions. En primer lloc, la velocitat de processament és un paràmetre crític, especialment en aplicacions que requereixen processament de dades-en temps real. Per exemple, en sistemes d'automatització industrial o de monitorització mèdica, els processadors de sensors han de ser capaços de rebre, processar i emetre dades ràpidament. La velocitat de processament es mesura normalment en termes de freqüència de rellotge (GHz) i instruccions per segon (IPS). Les velocitats de processament més altes garanteixen el processament de dades-en temps real, millorant així la capacitat de resposta del sistema i l'eficiència general.
La precisió de les dades constitueix un altre paràmetre tècnic clau per als processadors de sensors. La precisió afecta directament la fiabilitat i la validesa de les dades del sensor. La majoria dels sensors generen senyals analògics que s'han de convertir en senyals digitals mitjançant un convertidor d'analògic-a-digital (ADC); la precisió d'aquesta conversió normalment es mesura per la profunditat de bits de l'ADC. Una profunditat de bits més gran facilita una representació més precisa de les dades, assegurant que els errors de dades es minimitzen al màxim durant l'etapa de processament. En aplicacions d'alta-precisió-com ara monitoratge mèdic o instrumentació de precisió-els processadors de sensors solen requerir compatibilitat amb ADC d'alta-resolució i algorismes avançats per garantir la precisió i la fiabilitat de les dades.
El consum d'energia és una consideració crítica de disseny per als processadors de sensors, especialment en dispositius mòbils o sistemes de control remot que depenen de l'energia de la bateria. El disseny de baixa potència-ajuda a allargar la vida útil d'un dispositiu i redueix la necessitat de substitucions freqüents de la bateria. El consum d'energia s'optimitza normalment mitjançant la gestió dels modes de funcionament del processador, la càrrega de treball de processament i el volum de transmissió de dades. Quan es dissenyen processadors de sensors, la implementació de tècniques com ara els modes d'estalvi d'energia-i l'escala dinàmica de la tensió pot reduir de manera efectiva el consum d'energia, permetent així que els processadors compleixin els requisits dels sistemes integrats dissenyats per a un funcionament continu i a llarg termini-.